Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1238
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Estimat meu, m’has de dir
quants d’anys vares 'nar de mosso,
tancat dins un calabosso,
per aprendre de mentir.
Tradicionari de Mallorca
