Com jo veig sa bancalada,

Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1238

Volum

III

Altres cançons relacionades

Es qui menja pa comprat
sempre va talent enrere,
i jo, de s’amor primera,
no em vaig veure assaciat.

En Camunyes vei
va fer un dinar
i va convidar
es moixos i ell.

Ses figueres aubacors
no n’han tengudes d’inflades,
per això vos n’he enviades
de rotges, que són millors.