Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1238
Volum
III
Altres cançons relacionades
Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.
Pots esser, mirai d’augment,
sa pauma d’es meu martiri.
Mon cor se fon com un ciri
que està encès a s’ui d’es vent.
Un homo, quan pot, que prenga,
que quan vol no li cau bé.
Un gall a son galliner,
comanda de lo que hi té;
qui no és ase, que ho momprenga,
perque aqueixa perendenga
pensa en mi, per això ho sé.
Tradicionari de Mallorca
