Tota la vila va plena
que amb viudo m’he de casar.
Jo no m’agrad de menjar
enciam que altri remena.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Deià
1843
III
A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.