A un fadrí que surt es vespre,
¿saps què li pot pervenir?
Trobar guerrers p’es camí
i endreçar-li qualque nespla.
Es vent sa roada espolsa,
jo ho conec amb sos alens.
Margalida, jo me pens
que ets com un sucre, de dolça.
Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.