Un dia, jugant a nòlits,
una dona vaig ferir;
me pensava tomar-lí
sa botella d’es resolis.
De cada part ne ve una ona
i a tu no te veig venir.
Ja m’enviaràs a dir
què hi ha de nou a Girona.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.