Es viudos de mala casta van de nits, com es mussols; diuen que tenen en casa tovaioles i llençols.
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
Caragol, treu banya, ’nirem a la muntanya, amb una coca calenta, la mos fregarem p’es ventre.
Jo tenc sa dona que va a l’esglési’cada dia. Jo pens si ella confia que es sants li donaran pa.
Saps que és de mala s’amor, estimat! Saps que és de mala! Com he de pujar s’escala, m’atur a cada escaló.
