Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
38
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Betlem, Verge Maria,
aqueis goigs vos cantarem;
eixes pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
Sant Josep s’aixeca a l’auba,
a l’auba del dematí;
fa una flamaradeta
d’un brotet de romaní.
Com la té ben enceseta,
hi posa sucre i canyella
per contentar lo Minyó.
El Minyó no vol callar
en braços ni en cadira;
només que vol descansar
en los braços de Maria.
Tant si és mascle com femella,
amb alegria vendrà;
tan bé l’heu de respectar
com un sant dins sa capella.
Al Camp de Massena, una font hi ha,
garrideta, i un salireto, una font hi ha.
Qui aigo vol beure, s’ha d’ajonoiar.
De jonois en terra que hi pugui abastar.
Allà, a Capdepera, vora, vora mar.
Tradicionari de Mallorca
