Cunyades, sogres i nores,
n’haurien de fer un foc
que cremàs a poc a poc
i que duràs moltes hores.

Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.

Es matí menjam colada,
horabaixa formatjons.
Cama-rotges i ugons
vagi tot dins sa falcada.