Ses cireres van a dos
i ses dones van a l’aire.
En es carrer d’es Mal Aire
surt un animal feroç.
Sa meva sogra passada
no em mira, en encontrar-mè.
Li he de dir, en veure-lè,
quina honra li he llevada.
Sa prima d’es violí
s’és rompuda, i no hi ha amores.
Bona nit tenguen, señores,
que jo me’n vaig a dormir.