Un dia, jugant a nòlits,
una dona vaig ferir;
me pensava tomar-lí
sa botella d’es resolis.
Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.
A Sóller, sabeu quins són!
A Fornalutx tot ho saben
i a Biniaraix menjaren
un ase passat p’es forn.
D’es cap, en feren cassola;
de ses cames, estufat
i es batle i es diputat
juraren en veritat
que mai havien menjat
cosa trobant-la tan bona.