Com més amunt pujareu,
més poreu atalaiar,
i, si el món vos ve a faltar,
més bon esclat pegareu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Maria de la Salut
Núm de glosa
1249
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si Déu ho vol i jo puc,
passaré per ca sa tia
i duré una estormia
per seure Na Culfeixuc.
Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.
Si tu em dónes vauma-rosa,
jo et donaré tarongí;
tres anys ha que véns aquí,
i n’hi ha quatre que fas nosa.
Tradicionari de Mallorca
