Mon pare està damunt s’era
que fa córrer es cavallet;
li diu: Erri, petitet,
no esperis es de darrera.
Que estava de regalada,
bona amor, i no ho coneixia!
Rallava amb vos cada dia…
Ara hi pens, que m’heu deixada!
Una amor tenc començada,
una amor amb un Miquel;
voldria que Déu del cel
la’m deixàs veure acabada.