Amb s’amiga més lleial

Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Amistat. Enemistat. Baralles, tupades

Poble

Artà

Núm de glosa

451

Volum

III

Altres cançons relacionades

Ella taia un bri, dos brins,
’par que en faci companatge.
A sa peça d’es formatge
fa ses osques més endins.

Na Bet de Sa Torre és bona
per manar i no fer res:
es sol alt i es llum encès
i sa guiterra que sona.

Sa mare tenia por
que no li robàs sa fia,
i jo no la hi robaria
maldament fos tota d’or.