Amb s’amiga més lleial

Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Amistat. Enemistat. Baralles, tupades

Poble

Artà

Núm de glosa

451

Volum

III

Altres cançons relacionades

Dissabte, an aquestes hores,
lo meu cor quin estarà!
Pensarà i dirà coses
a un jovenet d’Artà.

Jo no sé com vostra mare
tan hermosa vos tengué;
vos tengué baix d’un dosser
voltat de fuies de parra.

Jo tenc tanta d’alegria
com un que l’han de penjar
i sentenciat està
a la una, i és migdia.