Amb s’amiga més lleial

Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Amistat. Enemistat. Baralles, tupades

Poble

Artà

Núm de glosa

451

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si jo tenia mu mare,
quina alegria tendria!
Val més mare sense fia
que no fia sense mare.

Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.

Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perque tenc s’al·lota lluny.