Horrendo estava es xaloc
i dins es migjorn tronava;
es llebeig amenaçava;
es ponent posat estava;
es mestral jugava es joc
i sa tramuntana estava
a punt de toc i retoc.
Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.
Pos sa mà a’s foc i no em crem;
tot n’és causa voler bé.
Cossiol i claveller,
jo tot ho guard p’En Guiem.