A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
M’he fet un vestit de dol
enrevoltat d’alegria, i el m’he posat cada dia
des que s’estimat no em vol.
Si pegam sa soleiada,
per noltros no mos va mal,
que, si hi ha hagut cap mal anyada,
ja mos paguen es jornal
per sa pena que hem passada.
Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Tradicionari de Mallorca
