A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
N’hi ha que pesquen sense ham;
jo pesc amb dos, i fitora!
¿No vos és seguit, senyora,
tenir amor i patir fam?
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
Ses uiades que he donades
an es nostro estimadet,
fossen estades de cep,
n’hi hauria cent somades,
i cent bótes congrenyades
per vós, polit ramellet.
Tradicionari de Mallorca
