Son Muntaner en temps passat
era una ermita per mi,
però ara és un jardí
de clavells tot rodejat.
Dues germanes bessones
fortes de morro i de mans,
que, quan son marits les toquen,
estan sempre mossegant.
An aquestes mossegades
la gent les capgira tant,
que ja no deixen persona
que sembli fia d’Adam.
Unes tisores.
Tenc peus i no tenc cames,
i qualque pic me fan coix
es qui em prenen per son compte
i no me coneixen molt.
Un vers.