Es pobres dins ses presons,
garrida, són qui pateixen
com era sa nit regoneixen
ses garroves d’es grillons.
Ara que me veus negada
dins la mar a lloc de fons,
me demanes ses cançons
per dir a s’enamorada.
Ara som a sa carrera
de sa casa on vui entrar.
¿Me voleu venir a llevar
es biuló que hi ha darrere?