Tenc peus i no tenc cames,
i qualque pic me fan coix
es qui em prenen per son compte
i no me coneixen molt.
Un vers.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
204
II
Es qui a mi em dóna alegria
dins Ciutat de Palma està,
va vestit de militar
i és cabo d’artilleria.
Si voleu beure bon suc
i voleu menjar freixura,
anau a can Taiadura
d’es carrer de Badaluc.
Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.