Enmig de la mar hi ha
una pedra alta i redona;
allà hi descansen es curros
quan vénen de Barcelona.
Si pretén que de tot sap,
¿no em diria, don Climent,
quin és aquell ser vivent
ui té sa coa en es cap?
La dona.
Pere-Antoni, po’t sa capa;
ja soparàs en venir:
no li plangues es camí,
que aquesta al·loteta és guapa.