Es metges fan ses errades
i sa terra les cobreix.
Aquesta jove mereix
més cançons que no hem cantades.
Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.
Quin dia serà aquell dia,
aquell dia venturós,
que tu me diràs “espòs”
i jo et diré “esposa mia”!