Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!
Voldria esser la llendera
d’es rellotge d’es teu cor,
i llavò sabria jo
ambe qui tens sa quimera.
Garrida, tens lo teu cor
tancat amb pany de maleta:
me planys una parauleta,
i, enc que la tengués secreta,
no la’t planyeria jo.