Noltros som quatre salers
que cantam per sa panada;
vos desitjam bona anyada
a casa i a’s sementers;
de faves, que n’hi hagués
més caramull que de paia,
i de blat, ordi i civada
n’ompligueu tots es graners;
que no faça cap boirada
en estar en flor es cirerers.

Endinsau aqueixa coa
si amb noltros voleu venir,
que no vos hagin de dir:
sou una segadora moia.

¿A on ets, perdiu, com cantes,
que no t’he vista lluir?
Perdiu, vine, vine açí,
a pasturar amb ses altres.