A la ciutat de Nàpols, hi ha un apresó,
la vida mia,
hi ha una presó,
la vida mia, la vida amor!
Allà vint-i-nou presos canten una cançó,
la vida mia, etc.
La jove està en finestra i escolta la cançó.
Els presos se temeren i no cantaren, no.
-¿Com no cantau, oh presos, per què no cantau tots?
-¿Com hem de cantar, Senyora, si estam en greu presó,
sense menjar ni beure sinó una volta al jorn?
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
Lo que us deman, mon pare, no em mateu m’amador.
-Ma fia Margalida, ¿quin és ton amador?
-El de les calces grogues, quadrillo de color.
-Ma fia Margalida, ell és el més traidor.
-Mon pare, lo meu pare, matau-me a jo i tot!
A cada cap de forca, posau ramells de flors,
perquè la gent, quan passa, no senta mala olor
i diga un parenostro per jo i N’Amador!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
27
Volum
IV
Altres cançons relacionades
De matinada fa fred
de sa serena del cel.
Tu penes per un Miquel
jo pen per un Francesc.
Noltros som quatre salers
que cantam per sa panada;
vos desitjam bona anyada
a casa i a’s sementers;
de faves, que n’hi hagués
més caramull que de paia,
i de blat, ordi i civada
n’ompligueu tots es graners;
que no faça cap boirada
en estar en flor es cirerers.
Vuit dies trob campador
estar de l’amor apartat;
però quinze ja és sobrat
de tenir enfora s’amor.
Tradicionari de Mallorca
