Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.
De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Des de Lluc a Formentera
vaig encalçar un coní.Després me tornà fugir
en es port de Capdepera.
I li torn pitjar darrere,
a la fi el vaig aglapir
jo i un qui venia amb mi
a devers Sa Dragonera.