Senyor, que és de diferent
d’ara an aquest temps passat!
Per amor seria anat
de llevant an es ponent,
i ara que la tenc present
me gir a s’altre costat.
Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.
Ses raboes de s’algar
són llestes i veietones,
i llavò com a redones
i maletes d’agafar.