Es pescador se queixava perque es peix valia poc, i es belitre de s’al•lot p’es camí descarregava, i es millor li despatxava, i es dolent valia poc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pescadors
Deià
187
III
Un peix me va regalar; n’era cosa que embellia. Amb sa mitat n’hi havia per porer-me assaciar.
A quinze anys ella comença la jove a sentir remor; de blanquet i vermeió no li basta quant avença.
Tota la meva quimera era de festejar-tè, però la de voler-tè es meu pensament no era.