Es pescador se queixava perque es peix valia poc, i es belitre de s’al•lot p’es camí descarregava, i es millor li despatxava, i es dolent valia poc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pescadors
Deià
187
III
-Malaveja a sopar prest i passaré per ca teva. -En tenir pa davall xella, qualsevol hora estic llest.
Molinera jo seria si ho volguésseu vós, mu mare; i si no voleu que ho sia, ‘pareiau-me sa mortaia.
-Cara de dos mil confits, vine a dar-me una besada! -A poc a poc, camarada! Fins aquí serem amics!