Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pescadors
Deià
187
III
Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.
Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
“Aina” avui, “Aina” demà,
“Aina” tota sa setmana,
“Aina “ ton pare i ta mare.
N’Aina sempre davant va!