Vénguen, vénguen ses panades, es crespells i es flaons! A una altra banda ens esperen per cantar aqueixes cançons.
Panades
Esporles
Missèrs i procuradors i escrivans i notaris, a l’infern tenen armaris aposta per posar-lós.
Qui festeja i no té amor, poreu pensar quin gust passa! Un granot dins una bassa ja en deu sentir, de frescor!
Erri, erri, muletes, ‘nirem a la mar, veurem barquetes que van a pescar!
