Ses olives de Canet
les cuien d’en una en una.
I jo habit dins Son Burguet
sense esperança ninguna.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Possessions diverses
Esporles
1275
III
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Vaig anar a coir llentrisca,
vaig caure i no em vaig fer mal.
En Jaume de Sa Real
te comana molt, Francisca.
Ses olives de Canet
les cuien d’en una en una.
I jo estic dins Son Burguet
sens esperança ninguna.