Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Dijous llarder
Porreres
151
III
Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.
A mon pare li diré
quan li entregaré s’eina:
-L’amo no ha tengut feina
ninguna per fer-mos fer.
Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.