Quan sa dona es morigué,

Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Porreres

Núm de glosa

2122

Volum

III

Altres cançons relacionades

A sa plaça de Sencelles
una joveneta hi ha.
Faria enamorar pedres.
Què ha de fer un cos humà!

A sa figuera morisca
dues figues vaig menjar,
i això ja em va bastar
per voler-te bé, Francisca.

Mos pensaments són en tu
a l’hora que surt d’escola;
tu ja tens qui te consola,
però jo no tenc ningú.