Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Porreres
Núm de glosa
56
Volum
II
Altres cançons relacionades
Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
“Bono”, va dir es sedasser
quan tengué sa tassa plena;
“aquesta i mitja dotzena
ja comencen a estar bé”.
Vos tenc com a creu de Malta
per més apreciar-vós;
jo estim més un toc de vós
que mil besades d’una altra.
Tradicionari de Mallorca
