Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Porreres
Núm de glosa
56
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Engendrat de sang robada,
bé te’n pots anar a colgar,
que no és nat ni naixerà
qui pugui ensenyar ton pare.
-Tant puc esser fii de frare
com d’amo, com capellà.
Escoltau aquí, germà;
donau-me sa mà a besar:
per ventura sou mon pare!
Madoneta, no deixeu
sa moixa dins es rebost:
si vos afina sa post,
formatge no hi trobareu.
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recordarà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca damunt s’era.
Es polls prengueren malici’
perque tupaven sa mare:
- Pollets, ¿a on anau ara?
- A contar-ho a sa justici’.
Tradicionari de Mallorca
