Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Porreres
56
II
Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
“Bono”, va dir es sedasser
quan tengué sa tassa plena;
“aquesta i mitja dotzena
ja comencen a estar bé”.
Vos tenc com a creu de Malta
per més apreciar-vós;
jo estim més un toc de vós
que mil besades d’una altra.