En pastar, clavell hermós,
diré: ” Déu te do la maina”.
No hi ha nom més amorós
que és es teu, Catalina-Aina.
Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
A sa xuia da-li empena,
ara que hi ha llibertat;
llavò entra sa corema
i es porc ha d’estar tancat.