Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sant Blai
Poble
Campos
Núm de glosa
341
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Es carreró de Son Puig
és tan llis com una pauma;
en sentir anomenar Jaume,
sa tristor que tenc me fuig.
Com veig sa soca tan alta
i es roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.
Tradicionari de Mallorca
