El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mort
Poble
Campos
Núm de glosa
14
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿Et penses que per això
vagen musties mes plantes?
Jo et vui tant de bé com antes,
o ara més que llavò.
Ell du elàstics de tres duros,
capell de dotze pessetes;
sa bufanda de butzetes
només en duen es curros.
A un mort li diuen “’diós”,
i a un viu, “a reveure”.
¿Quan mos hem de tornar veure,
cara de clavell hermós?
Tradicionari de Mallorca
