Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Color sobre los colors
no n’hi ha com lo verdillo;
de blanc, blau i morenillo
van vestides mes amors.
Pere Riutort, ¿qui t’ha mort?
Respon; sa justíci’ et crida.
Si tu tenies sa vida
tan segura com la mort!
Com en tenia, jo en duia,
d’aquest tabac maleït,
i ara que em trob arrendit,
Cunyat, dau-me’n una fuia.
Tradicionari de Mallorca
