L’any dotze tenguèrem ais
granats i mals d’enforcar
i es qui no tenia pa
va aprendre de dijunar,
o si no, feia badais.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam
Campos
21
III
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
No hi hauria tants de brins
de blat a una corterada
com vegades t’han trobada
per la vila amb sos fadrins.
En el món, de tot hi ha:
persones pobres i riques;
n’hi ha qui tiren es pa
i altres qui apleguen ses miques.