Francina-Aina, tu estàs sana
com un clavell encarnat;
tu faries cobrar gana
a un extremunciat.
Si segaves a escarada,
que seria de més mal!
Ara segues a jornal,
’ximateix t’has aprimada.
Tants d’anys voldria estar amb tu
com grans d’arena hi ha a mar,
ni vei ni jove tornar;
fora emprar-mos de ningú!