-Jo et faré unes sabates
i llavò mos casarem.
-Ell tu m’ho endevines ferm:
allà on me pica, grates.
Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.
Si volies, Margalida,
te faria una cançó
que seria sa millor
que dins Mallorca hi hauria.