‘Vui pe mi, demà per tu,
la mort no serva respecte.
A tothom trobes defecte
i tu en tens més que ningú.
Com tu seràs carbonera,
xicuxic,
soleta dins un pinar,
xicuxic,
arribaràs a enyorar,
xicuxic,
ses mates de Son Burguera.
Toma la branca ariany,
xicuxic, lai-lai!
Sa força es camí m’atura
i no puc dir que t’estim.
De tristor, a poc poc, m’aprim;
‘cabaré en la sepultura.