Voldria que fósseu lladre
perque em robàsseu s’amor,
que du tanta vermeior
com una flor de baladre.
Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.
Un temps vèiem al•lotetes
que jugaven p’es carrer,
i ara ja les fan fer
ventadors i senaietes,
i, si guanyen tres pessetes,
es diumenges cauen bé.