Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!
Ballau bé, polida mia,
ballau bé, polit mirai.
No havia vist ballar mai
jove amb tanta galania.
El qui sent pena, diu “ai!”
De raó és que ho diga jo.
Vós teniu lligat mon cor
amb un grillons de cristai.