Jo vaig prometre d’anar
a Lluc cinc-centes vegades,
estimat, si tu tornaves
alliberat de la mar.
La cantinera plora
perque no té diners;
jo li donaré un cèntim
i no plorarà més.
A la mon-tirirí, tiririrí!
Juan, los meus pensaments
nit i dia són en tu:
si me veus rallar amb qualcú,
hi som per un passatemps.