Com fórem dins el Roser,
qui el vas vaig veure obrir,
a un amic meu vaig dir:
Tanmateix s’ha de seguir,
enterrau-me a mi primer.
Es dissabte de Sant Pere
acabàrem de segar,
i un adiós vaig donar
a una manacorera.
Jo t’estim més, ramelloi,
que no ton pare i ta mare,
i, en mirar-te sa cara,
tots ets altres me fan oi.