Altres cançons relacionades
Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content,
i a mi trista me deixares.
El qui sent pena, diu “ai!”
De raó és que ho diga jo.
Vós teniu lligat mon cor
amb un grillons de cristai.
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Tradicionari de Mallorca
