Sa madona de Son Bono pegà foc an es rostoi i se va cremar un genoi. Idò bono! Idò bono!
Son Bono
Artà
Ramell de mes gallardures, mirau a mi què m’importa: anit som vengut aposta per fer-vos falagadures.
Jo no m’era feta mai a lluny de vós, mu mareta; donau-me sa gonelleta, es gipó i sa manteta que em costa tant de trebai.
Es sol ja se tira darrere una mata i es majoral nostro qui perd sa sabata.
