Hermoseta, ¿com vos va
aquest temps que no us he vista?
No em faceu la cara trista,
que el meu cor no la vos fa.
En esser casats tots dos,
si s’homo estima sa dona,
-¿Que feis, mu mare? ¿Estau bona?
Me’n vaig! Tenc feines! Adiós!
Tenc pena perque és dissabte,
i demà també en tendré
com jo veuré lo meu bé
acompanyat p’es carrer,
que dóna la dreta a una altra.