A sa meva amor passada
jo no li vui gens de mal:
Déu li do pigota i tinya,
ronya i mal de queixal.
-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!