El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
19
IV
Enamorada n’he estat,
però ja n’he girat fuia.
No us penseu, amor, que us vuia!
Sàpigues que jo he mudat.
De dijous qui ve a vuit dies
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.
Ses uiades que he donades
an es nostro estimadet,
fossen estades de cep,
n’hi hauria cent somades,
i cent bótes congrenyades
per vós, polit ramellet.