Sa mare l’hi alabava:
-Ma fia, és un bon fadrí.
-Mu mare, casau-vos-hí,
si deis que tant vos agrada!
Oh estimat meu preciós!
¿Com no vos tenc d’estimar,
i només cerquen posar
engronyes entre jo i vós?
-Llorença, cara de pensa
¿qui t’ha duit sa vermeior?
-Un jovenet de Pollença
me n’ha duita, i a tu no.