Sa meva guiterra sona;
madona, ¿que la sentiu?
Una fia que teniu,
la calçau i la vestiu
i ha d’esser sa meva dona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Guiterres
Artà
819
II
-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.
¿Què teniu que no poreu
arribar d’una tirada?
Sa partida, ¿que no agrada,
que darrere romaneu?