Sant Pere cridava es jai
i es jai Sant Pere cridava.
No havia vist cap lloc mai
que tengués tan bona fava.
No mud jo per covardia
ni per falta de voler:
jo mud perquè no pot ser
esser de dos, vida mia.
Vui he mudat lo meu bé
contra el que amb tu jo tenia;
ara el tenc amb N’Antonina,
sa que està a s’altre carrer.