Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
Diuen que es vent de mestral
socorra ses plantes tendres.
Jo som vengut en divendres,
punt de gendres, punt de gendres,
punt de gendres natural.
Si vostra mare em vol poc
i vós no em voleu mirar,
forçat me será es mudar
sa meva amor a un altre lloc.