-Ave Maria.
El Rei m’envia
que em doneu una fia.
-Digues an el Rei
que no hi ha fia per ell.
Torna arrera, bon caveller:
triaràs sa que voldràs.
-Aquesta vui per esposa,
per esposa i per muller,
perque pareix una rosa
coïda del sant roser.
-Que la’m tractaràs molt bé?
-Quan la reina dinarà,
en cadira d’or seurà,
un punt d’or li tiraré.
I qualque escorretjadetes,
si les ha de menester.
-Du-la-te’n.
-Aquests cabeiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol!
Aquests uiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol! etc..etc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
52
Volum
III
Interpretació
S’asseuen en terra totes les nines; formant una teringa; una damunt les cames de la darrere; o enmig d’elles cap allà on entren els enviats del Rei. La de més enfora; és Na Marieta; i les altres; així com ve bé. L’enviat del rei; o pretendent; pot esser nin
o nina; segons convengui; i aquest diu les primeres paraules. Contesta; sempre; la “Mare”. El pretendent; quan diu “un punt d’or li tiraré “; es du la mà a la boca i fa com qui tirar-li una besada. I en dir “qualque escorretjadetes si les ha de menester”; l’amenaça amb la mà dreta i invertida; fent-la anar de dreta a esquerra. En dir la mare:“no hi ha fia per ell!; el cavaller fa com qui anar-se’n; fins que la mare llavors diu “Torna arrera; bon cavaller”… El cavaller torna a cercar una filla fins que aquestes s’acaben; però queda Na Marieta. Quan la mare ha dit “no hi ha fia per ell”; ja no segueix com les altres vegades; amb “torna arrera”…; sinó que la defensa amb els braços; com qui abraçar-la. Llavors; tots: cavaller i totes les germanes; a cor; canten:
“Aquests cabeiets d’or; etc”; anomenant seguidament; ulls; nas; boqueta; bracets; manetes; cosset; cametes; peuets. Al final; com que la mare no cedeix; sinó que sempre contesta: “Na Marieta no ho vol”; hi van a les males. Mare i filla s’aixequen. Els que
van a cercar-la formen una teringa; un darrera l’altre; agafant-se per la cinta; i l’enviat del rei agafa Na Marieta; que la mare defensa fins que pot. En arrancar-la dels braços de la mare; acaba el joc.
Altres cançons relacionades
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etren.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Sis eren, sis,
les hores de la creu,
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren sis,
les sis hores de la Creu.
Cinc eren, cinc,
les llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo le svos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de Sant Josep.
Sis eren sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres sren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els set goigs de San Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Onze eren, onze,
les onze mília verges.
deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou
els nou cors d’àngels.
Vuit eren, vuit,
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
los set goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre Evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
Dotze eren, dotze,
els dotze apòstols.
Onze eren, onae,
les onze mília verges.
Deu eren, deu,
los deu manaments.
Nou eren, nou,
els nou cors d’àngels.
Viuit eren, vuit
les vuit ànimes justes.
Set eren, set,
els goigs de Sant Josep.
Sis eren, sis,
les sis hores de la creu.
Cinc eren, cinc,
les cinc llagues de Cristo.
Quatre eren, quatre,
els quatre evangelistes.
Tres eren, tres,
Santíssima Trinidat ès.
Soles eren, dues,
les taules de Moisès.
Sola era, una,
va parir va parir a Betlem,
va parir l’Estrella
del Fii de Déu etern.
Jo les vos diria,
jo les vos diré
les dotze paraules
que Cristo digué.
En ses mans tenc un mirai
per porer-me mirar bé.
Es meu estimat primer,
sols no sé si l’he vist mai.
Tradicionari de Mallorca
