Pobres, aconhortau-vós;
en aquest món no és res nou:
aquell qui és nat per un sou,
mai per mai ’ribarà a dos.
D’estiu, en haver segat,
mos casarem, amor meva;
veurem la gent de ca teva
si de rallar haurà acabat.
Aquí duim sa carabassa
per si la voleu omplir;
ja mos hem begut es vi,
i buida mos embarassa.