T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.
Pensau-hi primer, garrida,
i llavò es sí ja dareu;
no vos ne penedireu
de ca vostra haver sortida.
Assuquí són dues passes,
bona lluna i bon camí;
però si les planys per mi,
no t’agraesc que les faces.