Voldria que es qui m’escolta,

Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Malvolença

Poble

Selva

Núm de glosa

1152

Volum

III

Altres cançons relacionades

A Santanyí no fan poc,
a una casa de malalt:
donen es servicial
amb una xícara amb broc.

A Ariany són teresetes,
ja no ho han de demanar,
perque varen baratar
un Sant Cristo amb figues seques.

Mu mare em diu: -Polissó,
senya’t, direm el rosari.
-Tenc un plet a Caimari
i he d’anar a aclarir-ló.