Voldria que es qui m’escolta,

Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Malvolença

Poble

Selva

Núm de glosa

1152

Volum

III

Altres cançons relacionades

Groga de la grogadura,
de la grogadura mala:
si groga era ta mare,
tu ets més groga, per ventura.

Per una sola passada
petita que li vaig fer,
an aqueix polit roser,
de tot m’ha renunciada.

Un homo, en esser casat,
mai alegria no té,
perque ha d’esser es traginer
de llenya, diners i blat.